El super tobogan instal·lat al barri de Nova Segòvia va fer gaudir d’un parell d’hores diferents a molts segovians, però va rebre a menys participants dels esperats.

El super tobogán instalado en el barrio de Nueva Segovia hizo disfrutar de un par de horas diferentes a muchos segovianos, pero recibió a menos participantes de los esperados.

Direm que és l’agost, mes de festes a tota la província, i que la capital es queda certament buida en aquests dies;direm que és agost i disculparem així a Segòvia per mullar-se només a mitges per l’esclerosi múltiple. Direm que és agost ja Segòvia li tirarem només a mitges de les orelles. I és que de 2.500 persones que podien haver participat en una activitat tan divertida com solidària, al final només van ser prop de mil els que es van apuntar a convertir ahir el carrer Gerardo Diego de Nova Segòvia en una atracció de parc aquàtic, alhora que contribuïen una mica a donar a conèixer una malaltia que moltes vegades hi és i s’amaga com la gent a l’agost.

Els que no van voler perdre l’ocasió de lliscar pel super tobogan, això sí, van passar dues hores estupendes en remull. Pujant amb el flotador a coll carrer es podia veure gent de totes les edats, sols o en companyia, amarats de somriures, conscients que amb cada baixada, uns a major velocitat i altres amb més dificultats per lliscar, estaven posant la seva goteta d’aigua per l’esclerosi múltiple. Hi havia qui reptava als seus amics a una carrera per un i altre carril, qui no se separava del seu pare o mare en el mateix flotador, o qui feia cucs de flotadors amb els seus amics pel mateix camí. També hi havia qui de seguida havia agafat el truc per portar més velocitat i qui, més maldestre que la resta, tenia una lluita en cada pujada amb el flotador per, primer pujar-se i després aconseguir arrencar la manera de lliscament. Entretant lliscar hi va haver qui va tenir relliscades i va punxar el flotador sense voler i que va estar a punt de fer-ho per excés d’ímpetu. També hi va haver algun petit que va deixar al seu pare amb ganes de gaudir del tobogan, i és que els 200 metres de longitud, que dins es passaven en un sospir, fora de vegades donaven sensació d’eternitat i respecte.

Al final l’important va ser que, d’una manera o d’una altra, de cul o sobre la panxa, van ser al voltant d’un miler els segovians que sí es van posar el banyador pels carrers de Nova Segòvia, en una situació que es feia estranya per a molts , i van esquitxar de solidaritat el dia, amb el desig que cadascuna de les entrades venudes signifiqui el suport a cada un dels 200 malalts d’esclerosi múltiple que registra la província de Segòvia.

Diremos que es agosto, mes de fiestas en toda la provincia, y que la capital se queda ciertamente vacía en estos días; diremos que es agosto y disculparemos así a Segovia por mojarse sólo a medias por la esclerosis múltiple. Diremos que es agosto y a Segovia le tiraremos sólo a medias de las orejas. Y es que de 2.500 personas que podían haber participado en una actividad tan divertida como solidaria, al final sólo fueron cerca de mil quienes se apuntaron a convertir ayer la calle Gerardo Diego de Nueva Segovia en una atracción de parque acuático, a la vez que contribuían un poco a dar a conocer una enfermedad que muchas veces está ahí y se esconde como la gente en agosto.

Quienes no quisieron perder la ocasión de deslizarse por el super tobogán, eso sí, pasaron dos horas estupendas a remojo. Subiendo con el flotador a cuestas la calle se podía ver a gente de todas las edades, solos o en compañía, empapados de sonrisas, conscientes de que con cada bajada, unos a mayor velocidad y otros con más dificultades para deslizarse, estaban poniendo su gotita de agua por la esclerosis múltiple. Había quien retaba a sus amigos a una carrera por uno y otro carril, quien no se separaba de su padre o madre en el mismo flotador, o quien hacía gusanos de flotadores con sus amigos por el mismo camino. También había quien enseguida había cogido el truco para llevar más velocidad y quien, más patoso que el resto, tenía una lucha en cada subida con el flotador para, primero subirse y después conseguir arrancar el modo de deslizamiento. Entre tanto deslizarse hubo quien tuvo deslices y pinchó el flotador sin querer y quien estuvo a punto de hacerlo por exceso de ímpetu. También hubo algún pequeño que dejó a su padre con ganas de disfrutar del tobogán, y es que los 200 metros de longitud, que dentro se pasaban en un suspiro, fuera a veces daban sensación de eternidad y respeto.

Al final lo importante fue que, de una manera o de otra, de culo o sobre la tripa, fueron alrededor de un millar los segovianos que sí se pusieron el bañador por las calles de Nueva Segovia, en una situación que se hacía extraña para muchos, y salpicaron de solidaridad el día, con el deseo de que cada una de las entradas vendidas signifique el apoyo a cada uno de los 200 enfermos de esclerosis múltiple que registra la provincia de Segovia.

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://zoquejo.com/not/28227/segovia-se-moja-por-la-esclerosis-multiple-aunque-solo-a-medias-en-el-tobogan-de-la-calle-gerardo-diego/

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://zoquejo.com/not/28227/segovia-se-moja-por-la-esclerosis-multiple-aunque-solo-a-medias-en-el-tobogan-de-la-calle-gerardo-diego/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content